On van a morir els ocells?

11/05/2016 Comentarios desactivados en On van a morir els ocells?

On van a morir els ocells

Mar Tomàs Benedicto, On van a morir els ocells?, Editorial Alpina, Marcòlic, 2012

Sant Jordi llega todos los años con alguna pequeña maravilla… este año, esta fue la maravilla maravillosa…

¿A dónde van a morir los pájaros? ¿A dónde van a morir nuestras ilusiones, nuestros pasados, nuestra infancia, nuestros recuerdos, nuestros amores, lo que fuimos y lo que nunca pudimos ser? ¿Al fondo del mar? ¿al nido? …

-On van a morir els ocells?

-Mar endins.

On va anar a morir el nostre amor?

Mar endins, vaig respondre mesos després…

-On van a morir els ocells?

-Al niu.

-Al niu?

-A casa, amb els seus.

Va respondre sense pensar-s’ho gens. Així. A casa.

Una maravilla maravillosa… el descubrimiento de que, aunque no lo parezca, es posible leer entre líneas todo aquello que las palabras no saben decir… porque leyendo esta pequeña novela, la primera obra publicada por una mujer de cincuenta años, uno se encuentra con algo que alguien dice en sus páginas: “Un conte blau amb paraules roses, on hi cabran tots els records, i a cada pàgina hi haurà una mirada i en cada mot sentiràs la meva veu i entre línies llegiràs tot allò que les paraules no saben dir, sentiments que haurem compartit i que ens hauran fet anar més lluny y més endins.”

Le soir, au coin du feu, j’ai pensé bien des fois,
A la mort d’un oiseau, quelque part, dans les bois,
Pendant les tristes jours de l’hiver monotone
Les pauvres nids déserts, les nids qu’on abandonne,
Se balancent au vent sur le ciel gris de fer.
Oh ! comme les oiseaux doivent mourir l’hiver !
Pourtant lorsque viendra le temps des violettes,
Nous ne trouverons pas leurs délicats squelettes.
Dans le gazon d’avril où nous irons courir.
Est-ce que  » les oiseaux se cachent pour mourir ?

François Coppée, “La mort des oiseaux”

Mikel Laboa, “Txorien heriotza”

(Hitzak: François Coppée // Errezitatzailea: Bernardo Atxaga)

Arratsean, suaren ondoan, askotan etorri izan zait gogora
txori baten heriotza, nonbait, basoetan.
Negu geldoaren egun goibeletako,
habia huts gaixoak, habia abandonatuak,
haizearekin kulunka burdinezko zeru grisean.
Ai! Txorien hil-beharra neguan!
Helduko da, halere, bioleten sasoia
eta ez dugu haien hexurrik aurkituko
apirileko belardietan paseoan gabiltzala.
Gorde egiten al dira txoriak hiltxeko?

Anuncios

Etiquetado:, , ,

Los comentarios están cerrados.

¿Qué es esto?

Actualmente estás leyendo On van a morir els ocells? en emak bakia.

Meta